Masclisme de baixa intensitat

Tinc la gran sort de provenir d’una família matriarcal. Això fa que tingui una visió força subtil del masclisme, que de forma indirecta i social també he tingut que aguantar, al llarg de més de trenta anys de professió.

Què podem entendre per masclisme de baixa intensitat? I encara més important, per què existeix? El masclisme de baixa intensitat neix de la inseguretat de molts homes, que sense cap raó o argument volen imposar el seu criteri i així reafirmar la seva superioritat, sobretot davant la dona. Tinguem-ho clar, el masclista sempre vol ser l’alfa del clan, ostentar el poder, el control i decidir el que s’ha de fer, sense consultar-lo a ningú i sense buscar el democràtic consens del grup. I ho pot fer amb una enganyosa benvolença que molta gent interpreta com si fos una intencionada bondat paternalista (si hi ha encantadors de serps és..., perquè hi ha serps) que, se suposa, busca aconsellar el que és millor per a tu (manipulació intencionada). Així doncs, la condescendència pot ser o és masclista. El paternalisme familiar, social o laboral pot ser o és masclista. L’adoctrinament ideològic o polític pot ser o és masclista. Arribats a aquest punt, fiquem alguns senzills exemples d’aquest masclisme de baixa intensitat: Asseure’s espatarrat en una fila de butaques, sense tenir en consideració el dos veïns de seient a dreta i esquerra, ho és. Caminar pel mig de la vorera, molestant a la resta de vianants que circulen en les dos direccions, ho és (fixeu-vos que molts d’ells caminen amb ulleres de sol, sense haver sol, i amb la barbeta aixecada). Parar el cotxe davant un pas de vianants per cedir-li el pas a una dona i no fer-ho si és un home, és masclisme. El mateix podem dir si és per cedir el pas en una porta d’accés o dins d’un espai petit. Accelerar el cotxe quan el semàfor està taronja, és incivisme i és masclisme. No fer ús de l’intermitent, és prepotència i és masclisme. Alliçonar o donar consells, sense haver-los demanat, també pot ser masclisme (dependrà de la intenció amb que es faci). Continuo? Després, encara hi ha bocamolls que no volen reconèixer que vivim immersos dins d’una societat que és patriarcal i masclista.

Cadascú pot valorar les actituds i comportaments que es poden incloure dins d’aquest concepte de masclisme de baixa intensitat; però, com ja he dit abans, la majoria de la societat aquestes actituds no les té en consideració i, fins i tot, les disculpa (és més fàcil disculpar que ficar en evidència al masclista). Amb la qual cosa, el masclisme de baixa intensitat no té la consideració de masclisme. Fiquem un altre exemple, les agressions físiques tenen consideració masclista, mentre que les agressions verbals no, i s’emmarquen com si fossin trets del caràcter de la persona. Doncs, preneu nota, casi  sempre primer són les agressions verbals, abans de les agressions físiques i si tinguéssim la valentia d’aturar les agressions verbals, moltes agressions físiques no es produirien. D’on ve aquest masclisme de baixa intensitat? En primer lloc, de la immaduresa personal, cultural i de l’entorn social del masclista (el masclista sempre busca el recolzament d’altres masclistes, se’n diu gregarisme). En segon lloc, de la prepotència (tot alfa és susceptible de ser prepotent) i la majoria de vegades aquesta prepotència està adobada amb drogues, tant legals com il·legals. Per últim, aquest masclisme de baixa intensitat prové d’un seguit de frustracions personals que el masclista és incapaç d’assumir i gestionar.

Reconec que aquest escrit no té tot el rigor acadèmic que caldria, però cal recordar que Sòcrates, Sidharta i Confuci no van passar per cap universitat. També vull recordar que només hi ha un sinònim per a filòsof i és pensador. Em sembla que bé o malament tothom pensa. Pensar és gratis, potser per aquesta raó no se li dóna vàlua, però pensar requereix una dedicació i tenacitat a l’hora de fer-ho. Tenacitat que el gruix de la societat no fa, no vol fer o senzillament passa i s’inhibeix del tema.