Més humà

Em toca amagar els sentiments,
deslligar records de joventut,
des de la trèmula distància,
on esmolem totes les paraules.

És com un antic entrellat
quan allunyem l’impetuós record,
però que ens empeny a l’instint
per viure el nostre dia a dia.

Penedit, converteixo cada emoció
en un nou estadi de felicitat,
on es perden atzar i oblit.
I això em fa molt més humà.