Tenim futur?

La Naturalesa, generadora de vida, busca la perpetuació de les espècies minerals, vegetals i animals. Utilitza els elements (com volum, pressió i temperatura) per configurar, un a un, cada territori i a la vegada el conjunt de tota la geografia del planeta. I ho fa, mitjançant aquests propis elements, que engendren conseqüències climàtiques, meteorològiques i altres factors, que poden ser decisius per al desenvolupament de la vida. Aquest és un equilibri dinàmic, que la Terra estableix com a llei en l’evolució al llarg dels anys. Però l’home no ha volgut integrar-se en aquest equilibri dinàmic; l’home, amb la seva arrogància, continua creient-se que és “el rei de la creació”. Un títol que ni li concerneix, ni mai li serà legitimitat. De fet, quan l’home trenca aquest equilibri, es genera una mena de caos, una entropia que, mica en mica, ens porta a l’anihilament gradual del planeta, perquè la vida es va fent cada vegada més inviable.

Tot és finit, tot té un principi i una fi, una caducitat, i la humanitat no és cap excepció. Màxim quan aquesta humanitat vol refugiar-se en la tecnologia, per intentar salvar un món que comença a tenir greus símptomes d’agonia. Mentrestant, la Terra no pot fer res més que defensar-se de les sistemàtiques agressions que li fa l’home. I ho fa, mitjançant l’alteració del clima amb fenòmens meteorològics violents i catàstrofes que anomenem naturals (quina ironia). Però l’home no escarmenta, enlloc d’aliar-se amb la Natura per defensar el planeta, busca el seu propi benestar i satisfacció, en detriment de la salvació i regeneració de la Terra. Fins i tot, és capaç de negar el que és una evidència inqüestionable: la destrucció lenta del planeta; de fet, cada vegada és menys lenta. I ho nega, en un intent de fugir del seu complex de culpa, que li està generant un estil de vida autolítica. La salvació de la Terra passa per deixar que la Natura pugui fer adequadament els seus cicles vitals, els que ella determina i estableix com a lleis de vida. I, aquí, l’home no té res a dir, aquí l’home només li queda acceptar-ho i adaptar-se a la Naturalesa.