El món, enfarinat de pols,
encara vibra amb daus de mort,
vol un miracle, despertar
i espolsar-se el tel de Llàtzer.
Dante no ens va brodar
cap futur, cap batalla;
ens deixà a la cruïlla,
on sotgem l’eternitat.
Opto per treure’m l’antifaç,
vull estar nu i així sóc:
boig o amb esma, alliberat
o amb flama de passió.
“Adéu, Divina Comèdia adéu”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.