La filosofia del sentit comú

Etimològicament, filosofia prové del grec antic i literalment significa: “amant del saber” Però avui en dia la paraula filosofia s’utilitza en un sentit més ampli i la seva significació s’emmarca com una ciència que busca donar explicació al coneixement de qualsevol disciplina. Per explicar-ho d’una forma més planera, podem posar d’exemple a un cirurgià i a un mecànic; la filosofia d’actuació és pareguda, encara que les característiques i la complexitat del cos humà diferencien l’actuació d’un cirurgià de la d’un mecànic.

No obstant això, podem dir que malgrat l’evolució semàntica de la paraula, l’essència filosòfica no s’ha perdut i seguim tenint la pregunta com a eina especulativa (1) Filosòficament, l’important no són les respostes o trobar respostes, sinó plantejar correctament les preguntes.

El sentit comú (2) , i segons la filosofia aristotèlica, és un sentit general vinculat a tots els altres sentits, que unifica i coordina l’experiència sensible tant externa com interna. A més a més, el sentit comú també s’entén com la facultat de la persona a l’hora de raonar un judici, sense caure ni en l’escepticisme ni en el dogmatisme. Per tant, podem dir que el sentit comú és realista, no veu el got mig ple com l’optimista ni veu el got mig buit com el pessimista; constata que la meitat baixa del got està plena i que la meitat més alta del got està buida.

Fent una unificació conceptual de les dos definicions, estableixo la filosofia del sentit comú com: “Un camí per plantejar l’explicació del coneixement a través de preguntes correctes i per fonamentar un judici que sigui realista”

Aquest camí de preguntes l’estructuro de la següent manera: Observació ? Sentit comú ? Lògica ? Raonament. Fet aquest camí estrictament filosòfic, arribem al llindar o cruïlla d’altres opcions i estem en condicions de poder afrontar correctament aquestes opcions que se’ns ofereixen. Per exemple: el camí de la creativitat (literària, plàstica, etc.), el camí de la tècnica (mecànica, quirúrgica, de laboratori, etc.), el camí de la metodologia científica (en totes les seves vessants), etc.

Malgrat que aquesta exposició pugui semblar complexa, puc assegurar-vos que les persones amb un bon sentit comú desenvolupen aquest camí filosòfic de manera natural i, fins i tot, intuïtiva. Dins nostre, tots tenim la concepció del que està bé (el que és correcte) i del que està malament (el que és incorrecte) i un sistema d’alarma que ens avisa quan alguna cosa ens pot ser estranya o arriscada. Altra cosa és, si no en fem cas o si el sentit comú el tenim afeblit pel consum de substàncies pernicioses que alteren els nostres sentits. Ja que, si aquestes substàncies alteren els nostres sentits (interns i externs), també alteren el sentit comú, per ser el sentit que unifica i coordina els altres. Així doncs, sentits alterats per substàncies tòxiques és igual a sentit comú alterat.

(1) La paraula especulació significa sospesar (pros i contras) És, doncs, una paraula positiva. Encara que, i per culpa de l’especulació immobiliària, aquesta paraula avui té connotacions pejoratives.

(2) Segueix sent més vàlid que mai el vell aforisme que diu: “El sentit comú és el menys comú de tots els sentits”