Esmicolo el contingut del diàleg.
De cada fragment, pago penyora,
és el desfici de l’eloqüència,
dins el regateig del triomf.
I, potser, una tremolor anímica
de la que no vull fer esment.
Aleshores, és quan enceto
els sagrats elements, referències
anònimes que sempre van amb mi,
amb el regateig de l’enyor.
Al cap i a la fi, una breu
pinzellada per esmolar el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.