Degotim de versos

Procuro tenir les mans obertes,
però pels dits se m’esmuny el temps;
quan recullo la xarxa de pensaments,
camí de la meva memòria. Camí tebi
fet de llesques gruixudes de records.

Vull afinar les meves cordes de petons,
per musicar, de nou, la vibració del cor,
perquè aletegi la germana papallona
o cavalqui l’ocell del cercle de la vida.
Hi ho faig trèmul, amb un tel a la veu.

Aquest degotim poètic, aquest desgranar
de versos mal tensats, com grans de raïm
o xarrup de nou vi, ficat en copa de cava;
mentre floreixen unes galtes d’emoció.
Tot plegat, baules en l’escletxa del record.

(“D’un temps, d’un país”, Raimon)