Es va estroncar la font,
el calze on neix cada riu.
L’aigua deixà de ser tinta,
no podia escriure en el bosc.
La terra s’esquarterà
com llom de cocodril.
El poc llim que queda
és pols per a la ventada.
Som serfs de la natura,
del desig estèril d’aigua.
Faedors de la supèrbia,
només engendrem comiats.
I encara tenim pretextos
al negar el canvi climàtic,
com si ens fos aliè o anècdota,
que el temps sempre s’endurà.
“Som el que no érem
i serem el que no som”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.