Un traç històric.
Tossut miratge
a l’espill de la pena.
Reflex de lluna,
bri d’embruix
i un floc de goig.
Pluja de perfum,
indigne misteri
i suïcidi de l’èxtasi.
Sord, embolcallo
el tast del desig
amb molsa-memòria.
Resta un dibuix, fet
i escarnit a l’atzar;
interrogant de saviesa,
voraç àmbit quotidià;
moll clos i avorrit udol
d’aquest vaixell escorat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.