També sóc,
el matí sense albada
la roca que plora el mar,
el cranc que té fred
i la sorra buscant el sol.
També sóc,
la nit que ho envolta tot,
els arbres d’ahir i avui,
les flors de tots els demàs
i que estan per néixer.
També sóc,
l’ombra quan hi ha sol,
la pluja quan hi ha núvols,
el vent que t’acarona
i la petita veu d’infant.
“Que el camí sigui camí,
perquè la vida sigui vida”
(Gràcies Raimon per aquests
cinquanta anys que ens has regalat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.