(Poemes de quarantena)
Ara, potser estic
sense cap horitzó.
A recer d’un desert,
matinejo pel calendari
i miro, molt llunyana,
la Tardor vora el riu
amb combat de boira.
Potser, encara sóc
matusser del silenci
i busco pols de certesa
al camp clos de l’oblit.
Llum, quietud i somni
quan torno a envellir
i allibero el meu esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.