(Poemes de quarantena)
Per fi!, nit a fora amb
un desgavell de goig
i el patrimoni del sol
pel cel blau alliberat.
Enrere queden somriures
d’una salut fugitiva,
lletania d’hores i dies
amb ocells d’esperança.
Joia i llindar per la vida,
bescanviant blancs d’hospital
per lluents blancs de núvols,
gaudint d’aquest prodigi.
Amunt gest i premissa,
esborrant les incerteses,
i trenant les teves paraules
arboro i et dedico el poema.
(A la Teresa Armengol)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.