Daus

(Poemes de quarantena)

Torno a llençar daus vermells
(estic al Gran Casino de l’Oblit),
rodolen pel llarg tapet del destí,
sota la llum de la incongruència.

Encara no sé per què ho faig,
ni m’agrada cap joc de taula,
ni tinc patrimoni, prou adient,
per fer les travesses del ric.

Així doncs, recullo els daus.
Torno a llençar-los (a brossa);
allà, que surtin els números,
el pronòstic aleatori que no veig.