(Poemes de quarantena)
Altra vegada peregrino
fins al silenci de l’ametller,
estic tan arrelat com ell
al jardí del pressentiment.
Som companys de certeses,
però estranys germans,
fugitius pel perill d’estimar.
El nostre món (ressò aspre
del dubte més incert)
busca combat al desencís
i recer pel temps vençut.
La tarda titil·la i s’allarga
casi tan com el pensament
i el seu atapeït silenci
m’eixuga molts dubtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.