(Poemes de quarantena)
Trenco qualsevol recel
des de la suau quietud
i crit ocult de la feblesa.
Al capdavall, puc enfilar
el rebec ocell del cor ferit
i tornar al jardí de l’amor.
Únic rebel, em bull la sang
amb una predicció d’ulls,
sedosa veu, remor de fulles
i la màgia d’un somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.