(Poemes de quarantena)
Encara puc abraçar
l’estèril silenci,
tota vegada que...
he desfet el camí.
Desgavell de penes
que afuen les veus
dels éssers estimats
que ja han marxat.
Mentre esperem
el retorn de la pau
i la puresa blanca
al jardí de roses.
Foll i tremolós, goso
perseguir la fosca,
inútil intent que faig
per assolir el goig.
(Als que han traspassat la porta)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.