(Poemes de quarantena)
La senyera de l’esperit
ondeja cara a l’horitzó,
buscant altra realitat.
El cel encara és blau
i el verd de l’herba
sempre el reclama.
Cada dia neix la llum,
sabent que la fosca
li farà un nou adéu.
Lluny, cap a Orient,
hi ha éssers estimats,
on la llum no mor mai.
(Als meus néts i els seus pares)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.