(Poemes de quarantena)
Amb cada pluja
vagareja la nit,
llunyana melangia
d’una absència
feta pregunta.
Recelós, vull reviure
el risc d’estimar,
donar benvinguda
a un mar de deler
i al senzill benestar.
Deixo per a l’oblit
angúnia i incertesa,
tan sols enyoro
la seva presència
i el salobre mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.