(Poemes de quarantena)
I cadascú entapissa
el seu núvol blanc
o negre, la seva realitat.
Malament si tenim por,
malament si no en tenim.
La sageta és inestable.
Ara, toca veure futur,
sortir de la paradoxa
i anar a l’oracle Natura.
Esmunyir-nos de la ment,
urbanita, per endegar
tots els espais oberts.
Desvetllarem i serem
serfs de la nostra salut,
personal i intransferible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.