En algunes ocasions, m’han dit: “Quina sort teniu, els que sabeu escriure” A la qual cosa, sempre contesto: “T’equivoques, jo no sé escriure, jo sé llegir”.
Efectivament, l’important no és escriure, l’important és llegir, tant com es pugui, dintre de les preferències de cadascú i de les pròpies possibilitats intel·lectuals. Quan s’ha llegit molt, arriba un moment que es pot assolir criteri. I una vegada assolit aquest criteri, ja s’està en condicions de fer-se crític (no crític literari, crític com a lector). Quan s’és crític, es pot gosar a escriure i endinsar-se en el complex i, a la vegada, fascinant món de la paraula. Per què així? doncs, perquè el primer lector és el propi escriptor i si l’escriptor no és crític amb ell mateix, quina garantia de qualitat tindrà el seu escrit? I atenció!, escriure és feina de “pic i pala” En el meu cas, un escrit en prosa el corregeixo no menys de cinc vegades i una poesia una mitjana de vuit vegades, i sempre l’última correcció poètica la faig sonora, bussejo dins la fonètica de les paraules i dels seus sinònims. És molt important que un poema tingui com a mínim ritme, si a més a més li podem ficar melodia, aleshores el podem convertir fins i tot en una cançó.
Arribats aquí, ens queda el sempitern dilema dels signes de puntuació. Hi ha bons llibres i tractats sobre aquest tema. En el meu cas, he utilitzat molt un llibre que es titula: “Estilística. Teoria de la puntuació. Ciència de l’estil lògic” Aquest llibre diu coses tan interessants (i de sentit comú) com: “si dubtes entre ficar una coma o un punt i seguit, fica un punt i coma que el 90% de les vegades encertaràs” També és aconsellable tenir a l’abast uns quants diccionaris. Això sí, convé comprar-los a mesura que es necessiten. Aquest que us escriu, entre diccionaris i diccionaris enciclopèdics en té una quinzena llarga, però a l’hora de la veritat amb quatre o cinc ja faig.
Torno al principi de l’escrit per tancar el cercle. Cal llegir molt, no sols pel fet d’estar informats, sinó per seguir enriquint el nostre aval cultural i sempre buscant el nostre propi criteri, el que ens donarà una assertivitat com a lectors i qui sap si també com a escriptors.
Efectivament, l’important no és escriure, l’important és llegir, tant com es pugui, dintre de les preferències de cadascú i de les pròpies possibilitats intel·lectuals. Quan s’ha llegit molt, arriba un moment que es pot assolir criteri. I una vegada assolit aquest criteri, ja s’està en condicions de fer-se crític (no crític literari, crític com a lector). Quan s’és crític, es pot gosar a escriure i endinsar-se en el complex i, a la vegada, fascinant món de la paraula. Per què així? doncs, perquè el primer lector és el propi escriptor i si l’escriptor no és crític amb ell mateix, quina garantia de qualitat tindrà el seu escrit? I atenció!, escriure és feina de “pic i pala” En el meu cas, un escrit en prosa el corregeixo no menys de cinc vegades i una poesia una mitjana de vuit vegades, i sempre l’última correcció poètica la faig sonora, bussejo dins la fonètica de les paraules i dels seus sinònims. És molt important que un poema tingui com a mínim ritme, si a més a més li podem ficar melodia, aleshores el podem convertir fins i tot en una cançó.
Arribats aquí, ens queda el sempitern dilema dels signes de puntuació. Hi ha bons llibres i tractats sobre aquest tema. En el meu cas, he utilitzat molt un llibre que es titula: “Estilística. Teoria de la puntuació. Ciència de l’estil lògic” Aquest llibre diu coses tan interessants (i de sentit comú) com: “si dubtes entre ficar una coma o un punt i seguit, fica un punt i coma que el 90% de les vegades encertaràs” També és aconsellable tenir a l’abast uns quants diccionaris. Això sí, convé comprar-los a mesura que es necessiten. Aquest que us escriu, entre diccionaris i diccionaris enciclopèdics en té una quinzena llarga, però a l’hora de la veritat amb quatre o cinc ja faig.
Torno al principi de l’escrit per tancar el cercle. Cal llegir molt, no sols pel fet d’estar informats, sinó per seguir enriquint el nostre aval cultural i sempre buscant el nostre propi criteri, el que ens donarà una assertivitat com a lectors i qui sap si també com a escriptors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.