Una fulla sura per la boira,
mentre teclejo sentiments
que estan arrelats i enquistats
a les llàgrimes dels arbres,
quan regalimen la llavor
d’aquella aigua de l’oblit.
Aquest garbell d’emocions
també plovisqueja solitud
i bull amb fantasmes nus,
emmotllats dins llençols,
on hi ha barreja de batecs,
rialles i brunzir de petons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.