Vaig entrar dins del llibre
i vaig deixar de ser jo.
No era el país de l’Alícia,
tampoc el país del Mai Més,
era el meu país i, a la vegada,
era el país de tothom.
Com sortir-se’n d’ell?
De la seva seducció utòpica?
Perquè, quedar-s’hi n’és
morir en el propi somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.