Recorda’m

Recorda’m,
que la lluna surt de nit
i la seva llum és blanca
quan acarona prat i riu.

Recorda’m,
tots els petons perduts,
perquè no se’ls endugui el vent
i puguin florir per primavera.

Recorda’m,
què en penses de la vida
i per què no ens ha dut
pel mateix indecís camí.

Recorda’m,
(i recorda) que tot record
es nodreix d’enyor passat,
però també d’amor futur.

I recordo,
quan tu em feies record
i sempre em recordaves:
el teu record, el meu record.