Qui petoneja a qui?,
quan de cara besa el vent,
quan enlaira i escampa
les fulles de tot dolor
i l’essència de la mentida.
Qui embolica el terra?,
quan trepitgem les fulles
damunt les porugues lloses,
amb conjur d’una fiblada,
on la gepa s’embolcalla
i abraça l’esperit de tardor,
al vell armari del record.
Tot plegat és com l’olivera,
perquè cada oliva n’és un fet
on tremola cada sentiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.