Principia la lluna nova
per la terrassa del cel,
cerca la cova de la nit
i bon coixí per dormir.
La creguda lluna creixent
fa pampallugues de núvol,
amb una xarxa d’estels
i des del niu de l’horitzó.
Al firmament, s’encén ciri
per una lluna plena que
desitja escoltar la remor
i música de pluja de llum.
I ens queda lluna minvant,
la que batega per l’aire,
tot escrivint ombra a l’aigua
de qualsevol riu i ànima.
Quatre llunes, quatre camins,
que, poruc, he de seguir:
lluna d’abril, lluna de tardor,
lluna d’estiu i lluna de Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.