(Cada camí té un final)
La veu del vent tremola,
tot passant per la gorga.
El fogós riu, mira amunt,
el fita i fa un mig riure.
El cel comença a badallar
i esquinça la negra nit
des de l’horitzó llunyà,
allà on la carena sospira.
El camí del riu convida
a joncs, canyes i sisques
a preservar les voreres
per a la seva intimitat.
El camí és molt planer
de terra batuda i bruna,
i, de tant en tant, els arbres
el plaquegen amb ombra.
Sóc pelegrí imaginat
i busco recer d’esperit
que em porti a destí,
allà on el camí acaba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.