Visc en una ciutat
que hi passa un riu.
Un riu de plata
on una antiga seu
s’hi mira.
La lluna el creua cada nit
i s’hi pentina.
Podries veure els seus cabells,
de lluna plena,
com fan camins
fràgils de llum.
Cua de núvia.
Catifa a l’aigua
del Segre avall.
L’Ossa Menor
també hi passa cofoia
pel damunt
els seus estels de micra.
I les cigonyes
de la Nova Seu
amb els nadons al bec.
De matinada.
Cap al migdia
ensenyaran
l’art de la pesca
a la fillada
anant amb compte,
això sí!
a esporuguir
les polles d’aigua.
D’una gambada.
Jo visc en una ciutat
que hi passa un riu.
Un riu de plata.
Rosa Fabregat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.