Una vida “mim”

Estem immersos en una societat plena de tics, de gestos i postures assajades. S’utilitza la imitació, intentant reafirmar-se, per tal de tenir una imatge que sigui adient, tant per a nosaltres mateixos, com per als demés i que, paradoxalment, anomenem personalitat. No en tenim prou amb la paraula, volum i to de veu per tenir una bona comunicació en totes les nostres relacions; necessitem el ritual de la moda, la mímica i l’estètica del grup social (o tribu urbana) amb el qual volem ubicar-nos o identificar-nos. D’aquesta manera, ens convertim en autèntics mims.

Sí, estem fent o tenim una vida “mim” i solem representar-la en tots els àmbits. Som actors? No!, som mims: actors de la mímica, titelles de la imitació, a la recerca d’un reconeixement que ens identifiqui i que ens doni el suport del grup (familiar, social, laboral, polític, etc.). I què perseguim? Doncs el de sempre: poder, diners, fama, fascinació (els neo-esnobs li’n diuen glamour) i, sobretot, ser (o aparentar) més que el nostre veí, per sentir-nos superiors i, així, creure que encara som o podem ser alguna cosa. No, avui per avui, la humilitat no té ni bona premsa ni gaires seguidors.

Ara, permeteu-me una petita maldat i deixeu-me utilitzar “mim” com acrònim de: mediocritat, immaduresa i manipulació. Entenent per mediocritat la vulgaritat d’una societat kleenex que és anodina per ser anònima, dins d’una estructura social poc solidària. Entenent per immaduresa el deler rera la moda i el consumisme, incloent-t’hi el consum de tota mena de substàncies tòxiques (legals o il·legals). I Entenent per manipulació, l’intent de controlar l’entorn al nostre antull o, encara millor, controlant el mestratge de l’entorn, que el cerverí Manel Franquesa va definir en el seu diccionari de sinònims com: “La manipulació perquè una cosa sembli millor del que és” Hi ha algú que no li soni aquesta música?