A cuc amagar amb el sol

No recordo haver-me avorrit mai.
Com! si la feina era meva per
domesticar una imaginació desfrenada.
En alguna ocasió, sol amb el sol,
per entre xops i matolls de la bassa
de la inesborrable torre dels avis,
jugava a cuc a amagar amb ell:
marcava un itinerari i havia de
fer-lo sense que em toqués el sol.
Quasi sempre guanyava ell,
però quina felicitat les vegades
que jo aconseguia burlar-lo.