Nostàlgia...

(A la gent de l’Arnau)

...de quan el temps era nostre
i els arbres ens feien ombra
damunt d’alguna entelèquia.

Mirem el passat per por al futur?,
a la seva incertesa i desengany?,
a una societat que pot fer fallida?

Moc les paraules com a titelles,
buscant el somriure de gent que vol
omplir el teatre de la seva vida.

Gent del nostre ahir, gent d’avui,
gent que hi serà sempre. Vestits de blanc,
vestits per lluitar i per seguir vivint.