La Singer

Embadalit, mirava el miracle tècnic,
com l’agulla pujava i baixava
sense cap mà que fes la puntada.

El sotragueig de roda i pedal,
el rodet de fil girant trastocat,
la mare sempre reclinada,
“resant” sobre la peça de roba
i les puntades ben simètriques,
totes exactes, totes iguals.

De tant en tant, la Singer grinyolava,
calia ficar-li oli d’una ampolleta
de nas punxegut. En alguna ocasió,
jo l’havia pispat, per enllestir
les rodes de la meva bicicleta.

Aquella màquina de cosir tenia
el seu propi espai a la sala d’estar,
com si fos una petita capella.