Expectativa

Desperto del somni,
on era dimoni del cel
i àngel de l’infern.

Ara, la realitat fuig,
com fugís el somni
o com fuig el record.

Llum i foscor són
malaltia per a la solitud
d’aquest cel, d’aquest infern.

Cada dia n’és un camí
i cada nit n’és una casa
on pot reposar l’esperit.

Avui, encara tenim fe;
demà, nova frustració
que trenca l’expectativa:

Si el present és incert,
com creure en el futur?
Com seguir sent un mateix?