El vent em despentina les idees
i renego d’ell. Em fa arrecerar
les brases del misteri, el caliu
on tragino matines d’amor.
Tossut, assereno l’esperança
i el mestratge de l’averany,
amb xiuxiueig de fulls
de llibres per endreçar.
El frescal de la font,
on apaivago la meva set,
té molsa d’enyorança
i perenne frec de record.
diumenge, 29 de novembre del 2020
Despentinat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.