No ho sé, potser he estat perdut.
Tinc alguna cosa més a dir?
Dissoldre els records com sucre,
al cafè amb llet més quotidià
i dins una vida altament confinada.
Estaré expectant i mirant l’horitzó
des del merlet de la meva balconada,
quan surt el sol, quan surt la lluna,
més enllà de Sírius o de l’Estrella Polar,
que fica Nord cada vegada que escric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.