Retorn

A la platja desèrtica
(d’un foli en blanc)
tinc la mirada ficada
a un horitzó asserenat,
on el silenci resta mut,
esperant sortida de sol.

Tot just sento el batec del cor.
Rellotge d’un temps infinit
que torna, perquè mai se’n va,
i li assenyala el seu destí,
perquè sempre li fita l’hora.

Cau el crepuscle i surt el sol.
Amatent, acarona l’arena humida
i les últimes llàgrimes dels pins.
Aquest silenci tothora em crida,
m’estimula el subtil pensament
i així retorno al foli en blanc.