Per no tensar més el meu esperit,
vagarejo amb idees i projectes
que encara no he pogut assolir.
Potser així, allunyaré la nostàlgia
i el buit que sempre deixa l’enyor.
Això no obstant, puc observar
el senyal, aquell lleu símptoma
que reflecteix l’estímul, el ritme
i tendència a la malenconia.
Malgrat tot, estic bé. Almenys
sóc caut i no permeto foteses:
tinc nivell desitjable i acceptable
de fill pròdig; per tant, no vull
desmerèixer-me i seré prou explícit
amb la imatge davant del mirall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.