Dona desconeguda

De forma anònima,
obro l’arxiu del record,
on hi tinc inscrit el sondeig
d’estadístiques de somriures
de “la dona desconeguda”
i el misteri de la seva mirada.
Sense cap guió, em sento
una mica histriònic, endemig
del rang d’aquesta perspectiva;
ja que, és una vida confidencial.

El temps sempre escrostona
la textura de tots els records
a ritme d’imatges de mirall.
Sóc comprensiu quan degrado
l’excés i conflicte de la desídia,
convertida a l’envellit espai
lúdic i agosarat de joventut.
Així doncs, no tinc cap més raó
i puc refusar qualsevol conflicte
amb una nova “dona desconeguda”