No puc contradir el mirall,
ell és més expert que jo.
Si més no, al menys,
li puc retreure i titllar
de tenir un discurs
compulsiu i prepotent.
Miro el seu espai-marc
i veig un aparent dibuix
que no puc recompondre:
masses anys, masses somnis,
masses arrugues percaçades
pel llarg camí recorregut.
No vull entrar en conflicte
i comparteixo l’aparença
d’aquest pervers retrat.
Malgrat tot, la seva servitud
i saviesa seran per a mi
l’exigència del fill pròdig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.