A cada ratlla del blanc paper
hi estreno un seguici de versos.
L’atzar vol jugar els seus daus,
perquè surti a escena el poema.
Necessito una mica de desgavell
com hisenda pròpia de llibertat,
és la meva empremta com a poeta
i, també, el dibuix secret del silenci.
Sí, pot ser que vagin mal dades,
quan, desprevingut, vull escriure
el codi dels daus i ells me la juguen:
casualitat? o introvertida cuirassa?
Ni defenso a la meva llibreta,
ni maleeixo el malefici dels astres,
que el meu món és per viure’l.
Així doncs, que girin els daus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.