Inconegut és el camí del destí
i inconegut és el camí del silenci.
Insegurs, cavem dins la memòria
a la recerca d’una flonja metafísica.
Volem esbrinar els nostres secrets
(dins el terrabastall de records),
tot allò que se’ns escapa, conceptes
arraconats i massa temps ignorats
d’antigues etapes de la nostra vida.
Caldrà establir prudent distància
per tal de no enutjar aquest passat.
Fóra bo lloar el lligam d’un col·loqui,
veure quanta ànima de joglar tenim
o quants paranys hem pogut eludir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.