Havia una vegada dos guineus que es deien Una i Altra. Vivien en un gran bosc, habitat per moltes espècies d’animals, que estaven a l’expectativa, per veure si les dos guineus serien capaces de fer-se amigues. La guineu Una tenia una cua llarga i sedosa. En canvi, la guineu Altra no en tenia i no se sap molt bé per què. Les dos guineus van decidir ser amigues i viure juntes; fins i tot, van parlar de fer la casa conjuntament. Al principi semblava que estaven d’acord, però més tard es van discutir per quantes i quines habitacions es quedava cadascuna.
La cosa va anar massa lluny, tant és així, que els hi va sortir la seva vena astuta i Una volia manipular a Altra i Altra volia manipular a Una. Fins al punt que van enrocar-se en els seus egos, sense escoltar a la resta d’animals del bosc. I és clar, van acabar sense entendre’s i barallant-se, donant-se la culpa mútuament. Aleshores, la resta d’animals del bosc van recordar la vella dita: “La guineu, quan no les pot agafar, diu que estan verdes”. És a dir, “els polítics, quan no poden (o no volen) pactar, diuen que la culpa és dels altres”
La cosa va anar massa lluny, tant és així, que els hi va sortir la seva vena astuta i Una volia manipular a Altra i Altra volia manipular a Una. Fins al punt que van enrocar-se en els seus egos, sense escoltar a la resta d’animals del bosc. I és clar, van acabar sense entendre’s i barallant-se, donant-se la culpa mútuament. Aleshores, la resta d’animals del bosc van recordar la vella dita: “La guineu, quan no les pot agafar, diu que estan verdes”. És a dir, “els polítics, quan no poden (o no volen) pactar, diuen que la culpa és dels altres”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.