Ponentí

Deixeu que fugi de qualsevol tòpic,
convencional i fins i tot històric,
de l’anomenada Terra Endins,
Terra Ferma o Catalunya Nova.

Deixeu que el meu seguici de paraules
no sigui prou explícit i trontolli com
el feble vol d’un pardal i que sigui
un senyal per damunt dels bancals.

Deixeu-me que, en aquest propòsit,
sigui jo mateix aquest ocell i gosi
ser un immerescut referent ponentí,
planejant per tota l’horta de Ponent.

Deixeu que aquest aprenent d’imatges,
escrigui, dibuixi i esculpeixi l’entorn on
neix i creix la perícia i horitzó del pagès:
arrenglerant els seus arbres fruiters.

Deixeu-me admirar i intentar desxifrar
aquests arbres-soldats que, dempeus,
s’afileren disciplinats per pregonar
l’enigma i misteri del caràcter lleidatà.

Deixeu-me dir que sóc i seré ponentí.