Aquí estic, altra vegada,
tu sortint per l’horitzó
entre la boirina d’estiu
i jo mirant-ho, des de
les arcades gòtiques i...
al vent de la Seu Vella.
Et miro, sí, et reconec,
ets la que sempre trobo
als xops i riba del riu,
com record d’infància.
No sé si tu em mires,
perquè et veig jugar
a cuc i amagar amb núvols.
Sí, aquí estic, mirant-te,
i som tu, jo i els records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.