Els que hem estudiat, poc o molt, la química orgànica ens sorprèn la facilitat, la permissivitat i la indulgència (per part d’alguns polítics i càrrecs de l’Administració) amb que es disculpen certs comportaments, actituds i hàbits socials que hem d’emmarcar dins del greu problema de les drogaaddiccions.
Un gran percentatge de les drogues, de consum habitual, vénen derivades d’uns compostos químics anomenats alcaloides i que tots els vegetals tenen en més o menys concentració. Són ja coneguts des de l’antiguitat, cas de la coniïna, però el seu “boom” es va produir a partir de l’aparició dels derivats de l’opi, principalment de la morfina. Tots ells són fàcils de conèixer per què porten la terminació -ina i tots ells, una vegada ingerits, alteren i afecten a la bioquímica del cos humà. Això sí, no amb la mateixa intensitat, ja que uns tenen un efecte dèbil, o de baix poder de concentració, i altres són més potents i en conseqüència més perniciosos pel organisme, sobretot a nivell del Sistema Nerviós Central. A més a més, n’hi ha que entren en competència amb els nostres propis alcaloides o “calmants” naturals, els produïts pel nostre cos, és a dir les endorfines.
L’ús dels alcaloides ha sigut fonamental per a la farmacologia moderna i és el cas de: la codeïna, la morfina, la quinina, la teofil·lina i un llarg etc. Però com sempre passa, el seu mal ús i el seu abús han provocat una sèrie de drogaaddiccions o dependències i, el que és més penós, una discriminació respecte al seu consum. Així doncs, mentre el consum d’alguns alcaloides és il·legal (tret del seu ús terapèutic), el consum d’altres és legal.
És per això que parlo de fal·làcies socials, ja que s’està etiquetant de drogaaddictes als que consumeixen certs alcaloides mentre que es disculpa i es suavitza al qualificar i donar nom als consumidors d’uns altres. Així doncs, a un consumidor de cocaïna (alcaloide) se li diu drogaaddicte, mentre que a un consumidor de nicotina (alcaloide) se li diu fumador o també és el cas que a un consumidor de heroïna (diacetilmorfina, alcaloide semisintètic) se li diu drogaaddicte i en canvi a un consumidor important de cafè (alcaloide) se li diu que és molt cafeter (la OMS recomana no prendre més de tres cafès diaris).
Com a reflexió final, sols puc dir que una drogaaddicció no tan sols està supeditada en funció de la potència d’una droga (això, si a cas, o serà més dins les repercussions que té en la salut), si no que està en funció de la seva addició tan psíquica com fisiològica i en el conjunt de tots els comportaments socials annexes, creats a partir del grup de consum (tribals, proselitisme d’addicció i ritus d’iniciació i consum)
Un gran percentatge de les drogues, de consum habitual, vénen derivades d’uns compostos químics anomenats alcaloides i que tots els vegetals tenen en més o menys concentració. Són ja coneguts des de l’antiguitat, cas de la coniïna, però el seu “boom” es va produir a partir de l’aparició dels derivats de l’opi, principalment de la morfina. Tots ells són fàcils de conèixer per què porten la terminació -ina i tots ells, una vegada ingerits, alteren i afecten a la bioquímica del cos humà. Això sí, no amb la mateixa intensitat, ja que uns tenen un efecte dèbil, o de baix poder de concentració, i altres són més potents i en conseqüència més perniciosos pel organisme, sobretot a nivell del Sistema Nerviós Central. A més a més, n’hi ha que entren en competència amb els nostres propis alcaloides o “calmants” naturals, els produïts pel nostre cos, és a dir les endorfines.
L’ús dels alcaloides ha sigut fonamental per a la farmacologia moderna i és el cas de: la codeïna, la morfina, la quinina, la teofil·lina i un llarg etc. Però com sempre passa, el seu mal ús i el seu abús han provocat una sèrie de drogaaddiccions o dependències i, el que és més penós, una discriminació respecte al seu consum. Així doncs, mentre el consum d’alguns alcaloides és il·legal (tret del seu ús terapèutic), el consum d’altres és legal.
És per això que parlo de fal·làcies socials, ja que s’està etiquetant de drogaaddictes als que consumeixen certs alcaloides mentre que es disculpa i es suavitza al qualificar i donar nom als consumidors d’uns altres. Així doncs, a un consumidor de cocaïna (alcaloide) se li diu drogaaddicte, mentre que a un consumidor de nicotina (alcaloide) se li diu fumador o també és el cas que a un consumidor de heroïna (diacetilmorfina, alcaloide semisintètic) se li diu drogaaddicte i en canvi a un consumidor important de cafè (alcaloide) se li diu que és molt cafeter (la OMS recomana no prendre més de tres cafès diaris).
Com a reflexió final, sols puc dir que una drogaaddicció no tan sols està supeditada en funció de la potència d’una droga (això, si a cas, o serà més dins les repercussions que té en la salut), si no que està en funció de la seva addició tan psíquica com fisiològica i en el conjunt de tots els comportaments socials annexes, creats a partir del grup de consum (tribals, proselitisme d’addicció i ritus d’iniciació i consum)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.