EL SOFISMA DE LES EXCEPCIONS

Com en la majoria de les activitats humanes, els professionals de la salut treballem envoltats de estudis i d’estadístiques. En el nostre cas, solen tenir certa rellevància totes les que fan referència als hàbits tòxics o bé als factors de risc que provoquen, o són susceptibles de provocar, alguna patologia. Són l’interminable cavall de batalla dins de la prevenció sanitària, ja que resulta molt difícil canviar un hàbit o un estil de vida a una persona o a una població. És per això, que davant d’una reunió social, i sempre que esgrimim les mencionades estadístiques, ens apareix el “documentat” del grup dient alguna frase semblant a aquesta: “Doncs jo conec a un senyor de 94 anys que fuma des dels 14 i està fort com un roure...”

I ja tenim al sofista de torn, alliberant i canalitzant el complex de culpa de tots els fumadors presents a la reunió; que per celebrar la relaxació, conseqüent a l’estrès emocional patit, encenen una altra cigarreta.

Flaca i dèbil voluntat humana que es doblega al primer aguait de solidaritat, cap els comportaments immadurs i propis de tota drogaaddicció.