Aquesta és la curta i expressiva frase pintada (que no escrita) en una paret enfront de l’entrada d’un col·legi que hi ha a la vora de casa meva.
Pel que sembla, ja són història totes aquelles antigues pintades que hi havia abans, com la ingènua “Tonto el que lo lea” dels anys seixanta o la irònica i antifranquista de “Prohibido prohibir” dels setanta o l’al·legòrica i àcrata dels vuitanta “Parad el mundo que yo me apeo”. El que es porta avui en dia és el missatge radical, sigui quin sigui el seu contingut (filosòfic, polític o futbolístic)
De totes formes, m’agradaria parlar amb l’autor d’aquesta pintada i que m’expliqués el significat i la intenció del seu “Vandalismo activo” i si per contraposició hi ha un “Vandalismo pasivo”. Vull dir, si un pot ser vàndal no sent actiu (sense exercí), sent passiu. Per que si és així, més d’un (entre ells, jo mateix) ens podríem apuntar a aquesta nova modalitat de filosofia urbana.
També m’agradaria saber si n’és conscient dels milions que li costa, en mobiliari urbà i al cap de l’any, el vandalisme a la ciutat de Lleida.
I, per últim, m’agradaria saber si quan es fan demostracions intel·lectuals d’aquesta mena un pot reafirmar-se com a ésser humà, com a ciutadà i com artista. Ja que una pintura o una pintada, a part del seu objectiu d’expressió artística, té com a finalitat enviar un missatge a qui la veu.
Ah!, quasi m’oblidava, vull notificar a l’autor de la pintada que hi ha una escala de degradació social, que comença en la mala educació, continua amb el gamberrisme, segueix amb el vandalisme i acaba en el terrorisme.
Pel que sembla, ja són història totes aquelles antigues pintades que hi havia abans, com la ingènua “Tonto el que lo lea” dels anys seixanta o la irònica i antifranquista de “Prohibido prohibir” dels setanta o l’al·legòrica i àcrata dels vuitanta “Parad el mundo que yo me apeo”. El que es porta avui en dia és el missatge radical, sigui quin sigui el seu contingut (filosòfic, polític o futbolístic)
De totes formes, m’agradaria parlar amb l’autor d’aquesta pintada i que m’expliqués el significat i la intenció del seu “Vandalismo activo” i si per contraposició hi ha un “Vandalismo pasivo”. Vull dir, si un pot ser vàndal no sent actiu (sense exercí), sent passiu. Per que si és així, més d’un (entre ells, jo mateix) ens podríem apuntar a aquesta nova modalitat de filosofia urbana.
També m’agradaria saber si n’és conscient dels milions que li costa, en mobiliari urbà i al cap de l’any, el vandalisme a la ciutat de Lleida.
I, per últim, m’agradaria saber si quan es fan demostracions intel·lectuals d’aquesta mena un pot reafirmar-se com a ésser humà, com a ciutadà i com artista. Ja que una pintura o una pintada, a part del seu objectiu d’expressió artística, té com a finalitat enviar un missatge a qui la veu.
Ah!, quasi m’oblidava, vull notificar a l’autor de la pintada que hi ha una escala de degradació social, que comença en la mala educació, continua amb el gamberrisme, segueix amb el vandalisme i acaba en el terrorisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.