Què cal saber del tabac?

El tabac és una planta d’origen americà; és, per tant, una matèria orgànica. Dins la química orgànica hi ha un grup de substàncies anomenades alcaloides, totes elles tenen el sufix –ina en la seva terminació. Els alcaloides són coneguts des d’antic per les seves propietats i efectes dins l’organisme humà; de fet, en el laboratori químic que és el nostre organisme, també es produeixen alcaloides endògens. Els alcaloides han estat i són molt utilitzats en farmacologia com, per exemple, la Quinina i Teofilina.

Tots els vegetals contenen (en major o menor proporció) alcaloides en la seva composició, sent la reina la rosella blanca o flor de l’opi (papaver somníferum) que aglutina a varis alcaloides, entre ells tres tan importants com són: Morfina, Codeïna i Papaverina.

Com tothom sap, l’alcaloide que porta el tabac és la Nicotina. Per tant, la primera cosa que hem de saber és: Fumar “no és tan sols un vici”, fumar “és una drogaaddicció”; com ho és la ingesta que fem de qualsevol alcaloide, sense finalitat terapèutica.

La segona cosa que hem de saber: El fet de fumar comporta respirar el fum de la combustió d’una matèria orgànica. En la combustió del tabac es produeixen fins a 4.000 (sí, sí, quatre mil) substàncies diferents; des de biòxid de carboni, monòxid de carboni i sulfhídric; fins a quitrans i lignines. Els científics han pogut estudiar les repercussions que tenen dins l’organisme humà 2.000 d’aquestes substàncies, però encara no saben com repercuteixen les altres 2.000. També cal saber que, a més a més, la indústria tabaquera addiciona fins a 300 (sí, sí, tres-centes) substàncies diferents en l’elaboració de les cigarretes. Algunes, tan curioses com poden ser la mel o la colònia Pachuli i altres, tan perilloses com són els broncodilatadors i anestèsics locals. Sorprenentment, el tabac és l’únic producte de consum que no porta ressenyades les substàncies de la seva composició. ¿Com pot ser que governs i associacions de consumidors ho permetin? En un estudi (fet fa uns 4-5 anys) es deia que, una vegada pagada tota la despesa sanitària, encara li quedava a l’estat un saldo positiu de 19.000’- pessetes per fumador i any de la recaptació impositora sobre el tabac; tenint en compte que a Espanya hi ha més de deu milions de fumadors, ens adonem de la magnitud de negoci que té o tenen els governs amb l’impost del tabac.

Un fumador hauria de saber que, tenint tota la sort del món, l’únic que pot aconseguir és tenir una bronquitis crònica. Si té menys sort, patirà un emfisema pulmonar, més tard asma bronquial i la síndrome patològica conjunta de les tres malalties (bronquitis, emfisema i asma) anomenada M. P. O. C. (malaltia pulmonar oclusiva crònica) També hauria de saber que pot patir malalties vasculars i coronàries, com angina de pit i infart de miocardi. I, per últim, tota una gamma de càncers (“per se” o associats a altres factors de risc, com l’alcohol) encapçalats per: Càncer de pulmó, mama, cap i coll, gàstrics, etc.

Totes aquestes patologies, i donada la idiosincràsia hormonal i metabòlica de la dona, s’agreugen en cas que el fumador sigui femení. Així mateix, la persona que està, viu i conviu amb el fumador, és considerada un fumador passiu ja que inhala la denominada “corrent lateral o secundària” que porta tres vegades més nicotina i quitrans que la corrent principal, aspirada pel fumador, i unes cinc vegades més monòxid de carboni. Un fumador passiu, exposat al fum del tabac durant una hora, inhala una quantitat equivalent a 2-3 cigarretes.

Una qüestió que sol ser polèmica és el comportament psicològic del fumador que, alguns autors, no hi veuen cap mena de diferència en el comportament d’altres drogaaddiccions; sent el tret més característic el proselitisme. Avui en dia, en alguns sectors socials, encara està ben vist “convidar a fumar”, doncs dins el grup es produeix el gregarisme que dilueix el complex de culpa que genera tota acció negativa en la psicologia de la persona.

Hi ha altres coses que poques vegades es comenten i que, no obstant, són importants. Per exemple: El 50 % dels càncers de pulmó (atribuïts al tabac) no són culpa del tabac, són per culpa del paper de fumar (cel·lulosa de l’arròs) i de l’adhesiu, utilitzats per confeccionar la cigarreta. Per tant, si encara s’elegís fumar, seria recomanable fer-ho en pipa i amb un bon filtre de quitrans. Així, com a mínim, aconseguiríem baixar de forma dràstica les conseqüències i el risc d’emmalaltir.

Com a reflexió final, cal posar de manifest que l’acte de fumar és un acte contra natura i que tots els actes contra natura tenen repercussions en la salut.