L’ÚLTIMA CONTAMINACIÓ

Al llarg de la Història de l’home, i per la seva activitat directa o indirecta, sempre s’ha creat una alteració del medi o de l'entorn que han modificat l’estructura i la funció dels ecosistemes afectats. Aquest tipus de modificació el definim com a contaminació.

Per altra banda, la contaminació també està en funció de la biodegradació dels subproductes industrials, o del seu reciclatge, i dels embalatges utilitzats.

Però, al incrementar-se el nivell de vida el concepte s’amplia i van sorgint nous “problemes”, subjectes a estudi, que els incloem en el concepte de contaminació.

De fet, després de les contaminacions tradicionals: abocadors incontrolats, filtracions industrials i contaminació de les aigües; vam passar a la contaminació del medi aeri. La primera contaminació va ser la acústica, seguida per la qualitat de l’aire que respirem, després ens va preocupar la capa d’ozó, més tard vam parlar de la contaminació lumínica que per les nits fan les nostres ciutats i, per fi, tenim l’última: la contaminació per radiacions, amb les seves dos vessants de radiacions ionitzants i de radiacions no ionitzants.

La radiació ionitzant sembla que ja la tenim més o menys controlada, si més no està regulada i normalitzada. Però, encara ens falta saber la incidència de les radiacions no ionitzants. En aquest aspecte, ja s’estan efectuant estudis amb les possibles repercussions de les ones electromagnètiques que diàriament ens bombardegen (ràdio, TV, línies d’alta tensió, etc.)