La paraula eutanàsia ve del grec “eu” (be) i “thánatos” (mort) Per tant, etimològicament, eutanàsia significa bona mort o bon morir. ¿Qui no vol tenir una bona mort? Malauradament, el terme eutanàsia no ha mantingut el seu significat positiu i avui s’ha deformat en una significat negatiu i, fins i tot, pejoratiu. Per la qual cosa, es va tenir que “inventar” una nova paraula que suplís la carència lingüística deixada per la paraula eutanàsia. Així doncs, avui en dia, per definir la bona mort o mort digna s’utilitza la paraula ortotanàsia.
Però, abans de parlar d’eutanàsia, tindríem que parlar i clarificar altres conceptes com són: Malalt pal·liatiu, malalt terminal i malalt moribund. Doncs, no és el mateix parlar d’eutanàsia en cadascun d’aquests casos; ja que, l’expectativa de vida no és la mateixa.
Tot això, ens porta a la disjuntiva entre prolongació artificial d’una vida i mort digna, deixant clar que la vida té valor per ella mateixa, que té inviolabilitat essencial, que té el suport fonamental de valors ètics i socio-polítics i que no pot ser instrumentalitzada. De la mateixa manera, la mort digna no es basa en el fet de morir, sinó que es basa en la forma de morir. Per tant, respectar la vida, és respectar la vida d’una persona finita (mortal) i respectar la vida no implica prolongar-la a qualsevol preu. Una vegada establertes aquestes bases, és quan podem afrontar el repte de l’eutanàsia.
Koop C. E. planteja l’eutanàsia com: “La terminació de la vida humana per mitjans incruents amb el propòsit de ficar fi a un greu sofriment físic” Així doncs, i per evitar conflictes, tindríem que ficar totes les variants i classes d’eutanàsia possibles i, per descomptat, legislar-les:
1.- Eutanàsia involuntària: Sense consentiment del malalt.
- Eutanàsia voluntària: Amb el consentiment del malalt.
2.- Eutanàsia activa: Tota acció que provoqui la mort.
- Eutanàsia passiva: Tota omissió que provoqui la mort.
3.- Eutanàsia directa: Acció específica que provoca la mort.
- Eutanàsia indirecta: Quan la mort és conseqüència d’un ús terapèutic.
Sembla, doncs, que només podem parlar d’autèntica eutanàsia quan aquesta és: Voluntària, activa i directa.
Per últim, hem d’establir la intenció o conseqüència de l’acte i/o actuació professional, per tal de reflectir els tres tipus de mort possibles:
- Eutanàsia: Quan s’avança la mort d’un malalt.
- Distanàsia: Quan es retarda artificialment la mort d’un malalt.
- Ortotanàsia: Quan ni s’avança ni es retarda.
Com és obvi, tot bon professional de la salut sempre preconitzarà l’ortotanàsia; ja que, és la millor garantia d’afrontar l’etern dilema entre prolongació de la agonia i mort digna.
Però, abans de parlar d’eutanàsia, tindríem que parlar i clarificar altres conceptes com són: Malalt pal·liatiu, malalt terminal i malalt moribund. Doncs, no és el mateix parlar d’eutanàsia en cadascun d’aquests casos; ja que, l’expectativa de vida no és la mateixa.
Tot això, ens porta a la disjuntiva entre prolongació artificial d’una vida i mort digna, deixant clar que la vida té valor per ella mateixa, que té inviolabilitat essencial, que té el suport fonamental de valors ètics i socio-polítics i que no pot ser instrumentalitzada. De la mateixa manera, la mort digna no es basa en el fet de morir, sinó que es basa en la forma de morir. Per tant, respectar la vida, és respectar la vida d’una persona finita (mortal) i respectar la vida no implica prolongar-la a qualsevol preu. Una vegada establertes aquestes bases, és quan podem afrontar el repte de l’eutanàsia.
Koop C. E. planteja l’eutanàsia com: “La terminació de la vida humana per mitjans incruents amb el propòsit de ficar fi a un greu sofriment físic” Així doncs, i per evitar conflictes, tindríem que ficar totes les variants i classes d’eutanàsia possibles i, per descomptat, legislar-les:
1.- Eutanàsia involuntària: Sense consentiment del malalt.
- Eutanàsia voluntària: Amb el consentiment del malalt.
2.- Eutanàsia activa: Tota acció que provoqui la mort.
- Eutanàsia passiva: Tota omissió que provoqui la mort.
3.- Eutanàsia directa: Acció específica que provoca la mort.
- Eutanàsia indirecta: Quan la mort és conseqüència d’un ús terapèutic.
Sembla, doncs, que només podem parlar d’autèntica eutanàsia quan aquesta és: Voluntària, activa i directa.
Per últim, hem d’establir la intenció o conseqüència de l’acte i/o actuació professional, per tal de reflectir els tres tipus de mort possibles:
- Eutanàsia: Quan s’avança la mort d’un malalt.
- Distanàsia: Quan es retarda artificialment la mort d’un malalt.
- Ortotanàsia: Quan ni s’avança ni es retarda.
Com és obvi, tot bon professional de la salut sempre preconitzarà l’ortotanàsia; ja que, és la millor garantia d’afrontar l’etern dilema entre prolongació de la agonia i mort digna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.