LA PERCEPCIÓ SOCIAL

Els professionals de la salut ja fa temps que sabem la gran diferència de criteri que hi ha entre les recomanacions que sovint ens fa l'O.M.S. y la percepció social de la població que té, en general, respecte als temes de salut. Així doncs, en el cas de l’obesitat (mesurada en funció del sexe, l’edat i l’alçada d’una persona), el que per a l'O.M.S. és una persona amb un pes normal (ideal), per a la nostra població resulta ser una persona prima. I només té consciència d’obesitat quan el sobre pes és molt patent i s’atansa a la denominada “obesitat mòrbida”. En contraposició, ens trobem amb l’anorèxia nerviosa, on la percepció és totalment al revés a l’entorn habitual; arribant fins a seriosos extrems de pèrdua de salut, ja que la persona sempre es veu obesa.

D’igual manera, passa el mateix amb el cafè i l’alcohol, on moltes vegades ningú té la percepció de ser addicte a ells. I així escoltem sempre expressions de disculpa com: “...és molt cafeter”, “... beu cafè com l’aigua”, “... només veu aigua a l’estiu”, etc.

Sembla doncs, que tenim uns patrons socials i de conducta molt gregaris, que són els que regeixen i determinen la nostra salut, enlloc de regir-nos per les recomanacions que ens fa l’O.M.S.

A tot això, què poden fer els professionals de la salut? Doncs donar exemple, seguir recomanant i fomentant en la població els hàbits saludables, dissuadir als que tenen hàbits nocius i tòxics i..., la veritat, no gaire més.